Vicenç Albert Ballester i Camps. Creador de l'estelada

Títol: Vicenç Albert Ballester i Camps (1872-1938). Creador de l'estelada.
Autors: Joan Muray i Fermí Rubiralta
Editorial: Rafael Dalmau Editor
Col·lecció: Al guió del temps
Pàgines: 395
Format: 13,5 cm x 19,5 cm

Vicenç A. Ballester i Camps és un dels forjadors més destacats de l’independentisme històric català i el creador i popularitzador del símbol independentista català més característic: l’Estelada, la històrica senyera del triangle blau i l’estel blanc, de clares reminiscències cubanes.

A banda de la creació i difusió de l’Estelada, Ballester va definir moltes de les senyes d’identitat catalanes del nostre temps i va crear una iconografia pròpia que avui, en part, encara perdura dins del moviment independentista: va impulsar el moviment antirepressiu (La Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser dels primers a organitzar una Diada Nacional de l’Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser-ne un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara La Tralla (en dues èpoques), Renaixement i La Tronada, va col·laborar en diferents capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que Els Segadors.

Però, sobretot, va ser dels primers a copsar la necessitat d’internacionalitzar el plet català, que va dur a terme a través d’una transcendental tasca d’agitació i relacions internacionals durant la Primera Guerra Mundial i, un cop acabada, per mitjà del Comitè Pro Catalunya, que féu visible l’ajuda dels soldats catalans que havien anat al front europeu amb el propòsit d’incidir en la configuració del nou mapa europeu després de la Guerra.

De portes endins, va emprendre una gran tasca de nacionalització del país esmerçant tots els seus esforços i la seva fortuna personal a impulsar un ampli ventall d’organitzacions que abastava pràcticament la totalitat d’expressions cíviques i culturals (orfeonisme, cant coral, excursionisme, sardanisme, etc) i a defensar el conreu de la llengua catalana (a través de l’Associació de Lectura Catalana, col•laborant amb l’Associació de Promoció de l'Ensenyança Catalana, participant en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, estimulant la retolació en català, etc.). Per sobre de tot destaca la creació (1904) i el manteniment de les Escoles Catalanes Mossèn Cinto, un model d’escola catalana, gratuïta, dirigida a nens i nenes catalans independentment de la seva extracció social, amb una pedagogia avançada i d’avantguarda, i amb el català com a llengua vehicular, que pretenia formar alumnes dinàmics i creatius. A més a més, posà en marxa l’edició pionera de la revista infantil En Patufet, projecte que inicialment no reeixí del tot i que va haver de vendre el 1905.

En el terreny professional, Ballester fou capità de marina i també es dedicà, per les seves relacions americanes (en especial amb Cuba), a la importació i exportació de tota mena de productes (des de l’alimentació a la maquinària). així com en la innovació tecnològica: energia hidroelèctrica, gas acetilè (que permetia la il·luminació pública), etc.